|
 Guiats per la remembrança dels
nostres temps escolars ens unim a la commemoració del 75é aniversari
d’aquesta nostra escola, i, més encara quan alguns de nosaltres va
ser-hi des el primer dia.
Quedem un grapat de gairebé més
d’un centenar de noies i nois, octogenaris alguns o gairebé els altres,
que estem ufanosos, joiosos, de poder proclamar als quatre vents i amb
orgull, que en temps de la República, vàrem ser escolaritzats a l’escola
del Parc Güell, el Grup Escolar BALDIRI REIXAC, així, en majúscula.
És feina àrdua treure’n
l’entrellat d’aquesta eufòria, és una força que surt del més endins de
nosaltres mateixos. Recordem amb nostàlgia i enyor el tracte humà de
mestre a alumne, d’alumne a mestre, la manera en què s’impartien les
lliçons i tot un cúmul de circumstàncies i normes de conducta i civisme,
que ens van preparar per afrontar les adversitats de la vida.
Ens donaven tot el material que
necessitàvem, des de la insignificant goma d’esborrar i ploma
(aleshores escrivíem amb tinta, encara no existien els bolígrafs) fins
blocs i llibretes. Fèiem servir llibres de text, com és lògic, però
eren propietat de l’escola, i que, donat el moment, es repartien entre
els estudiants i recollien després de la lliçó. En aquest sentit, el
material escolar, als pares, no els hi costava ni un cèntim, ni un duro
en la parla dels temps.
També hi havia una CANTINA (avui
en dieu menjador) totalment gratuïta, on una cuinera i tres cambreres
guisaven i servien el menú del dia. Per manca d’espai, només hi tenia
cabuda un 10 o 15% de l'alumnat, els fills de vídua i els més mancats de
recursos, i si algun d’aquests faltava a classe, la seva plaça de
menjador era coberta per un company o altre, sempre que pogués avisar a
casa.
Disposàvem d’una àmplia biblioteca
a l’abast de tots aquells a qui agradava llegir, manllevàvem un llibre
que tornàvem després de llegir-lo. També editàvem i imprimíem, amb una
petita tipografia, un butlletí escolar, “Pàgines d’Infant” redactat per
enter pels escolars.
Teníem l’Associació d’Alumnes i
cada classe tenia la seva pròpia Junta Directiva nomenada per sufragi
universal, en vot secret. Segons la classe, es cotitzava una quota
setmanal de 15 o 20 cèntims –de pesseta- per tal de sufragar l’excursió
de fi de curs.
Aquesta Associació va continuar-se
amb la d’ex alumnes. Apart d’alguna que altra excursió, cada matí de
diumenge ens reuníem a l’escola distraient-nos de diverses maneres. La
revolta de 1936, les vicissituds que ens va causar, la mobilització i la
mort en combat d’alguns dels companys més grans, causaren una dissolució
fàctica de l'Associació.
Casualment, al principi de la
transició política, es troben dos antics companys i la conversa recau,
forçosament, vers l’escola. No és una vergonya que porti el nom de Primo
de Rivera? Hem de fer mans i mànigues per restituir el nom de BALDIRI
REIXAC. Removent cel i terra, gràcies als desapareguts companys Ma.
Rosa Juvé i Joan Villanueva, a qui homenatgem, la nostra inoblidable
escola torna dir-se BALDIRI REIXAC. Aquest fou l’inici del retrobament
d’amics i companys.
Retrobats conseqüent a la
restitució del nom, continuem i legalitzem l’Associació d’ex alumnes i,
lliures dels lligams familiars, fem excursions, visites matinals de
diumenge a llocs que ens sembla interessants rematant la sortida amb un
dinar en un restaurant de tres i no res que ja coneixem, i, com no, la
nostra habitual “TERTULIA DELS DIMARS”.
A tot això, cal afegir dos
dinars, el figurat de fi de curs i el de Nadal, en un restaurant que
obren només per nosaltres i on ens permeten una llarga sobretaula de mes
de dues hores, tota vegada que en un improvisat escenari, fem la gran
festa en la que els nostres afeccionats rapsodes reciten petites
poesies; s’expliquen acudits, alguns escenificats; s’hi escenifica
alguna obreta coneguda o bé un petit guió de collita pròpia. Es
continua amb el macro sorteig de les petites foteses que al efecte
porten els assistents.
Amb els guirigalls de tots els
presents, es clou l’acte cantant l’himne de l’escola. No cal dir que
són dos magnifiques vetllades en les que si frueix de veritat.
Tenim bons nexes amb la Direcció
i la APA de l’escola actual i, per això, al marge d’aquelles activitats
que podríem titllar de fruïció personal, hi venim convocant concursos de
dibuix amb la concessió de diplomes, copes i altres premis. A l’escola,
que considerem casa nostra, hi tenim la seu social i, allí, precisament,
cada any hi celebrem la corresponent Junta General de Socis.
Per raó d’edat, nosaltres no
podrem continuar gaires anys més i veuríem amb molt bons ulls que els
alumnes que en els darrers trenta, quaranta o cinquanta anys han deixat
l’escola, s'unissin a nosaltres i continuessin l’Associació. Serien
rebuts amb els braços oberts.
Barcelona, desembre del
2005.
|
